Feu silenci

Adverteixo que no és gens agradable per mi escriure aquesta entrada, però en aquest cas el silenci tampoc és algo que em faci sentir còmode.Entenc que altres puguin mantenir el dol i un silenci indefinit ( previsiblement fins que no succeixi un altre event que mereixi una interrupció ), afortunadament jo no ocupo cap columna cap diari, i el que digui aquí no té cap mena de trascendència.

Després de  dues setmanes de l’atac terrorista a Niça, del qual per sort ja pràcticament ens hem oblidat, i amb tot un seguit d’altres atemptats a Alemanya i França ( mereixadors d’un Je suis XXXXX ), em quedo tristament amb un dubte que no he sabut esbrinar.

Els mitjans ens presenten fotos, vídeos, infografies, ilustracions, biografies, i tot el que faci falta quan succeeix qualsevol noticia, però em sorprèn el diferent tractament que es fa segons les circumstàncies del mateix.

Fa uns mesos ens vam llevar amb la trista i impactant imatge d’un nen refugiat ofegat a la vora del mar. Aquesta fotografia, tothom la té gravada al seu cap i no cal que la torni a reproduir, va donar la volta al món. D’aquest nen vaig saber el seu nom, el de tota la seva família, i molta més informació que segueix apareixent a data d’avui.

Centenars d’ilustracions van inundar els mitjans en poques hores, i durant setmanes i mesos han seguit apareixent en tot tipus de publicacions digitals i tradicionals. És admirable la tendresa i la creativitat d’algunes d’elles tenint en compte el drama que hi ha darrera.

A continuació una petita mostra :

 

Una altre foto, per mi tant o més impactant, va apareixer a la premsa de forma efímera durant els darrers atemptats a Niça. Una nena morta sobre l’asfalt coberta amb una manta tèrmica i amb la seva nina al seu costat.

muneca-1

D’aquesta pobre nena no he estat capaç de saber-ne res, ni buscant a la premsa, ni a Google ( ho he intentat fins i tot en francès amb ajuda del traductor ), però res, ni rastre.

Cap dels dos infants hauria hauria d’haver mort de formes tant brutals i absurdes. No m’extendré més, que cadascú arribi a les seves pròpies conclusions.

En se molt poc d’escriure, però encara en se menys de dibuixar, tot i això potser sóc el primer en pintar una ilustració d’aquesta terrible foto.

ilustnena

En pau descansin. Feu silenci.

 

2 comentarios el “Feu silenci

  1. El Mikaker dice:

    La condició humana és molt complicada i obscura i s’estén a totes les societats. Som extremadament manipulables per agents concrets i crec que per l’atzar també. Com s’explicaria sinó l’Holocaust i els altres genocidis, matances espontànies “privades” partint d’una futesa, etc. Estem “dirigits”? Qui és, o no és, titella de qui? Tot tendeix a una inmensa foguera que acabi amb l’experiment fallit. Quantes humanitats ens han precedit? Quantes ens succeiran fins arribar a un resultat acceptable que sempre serà “manifiestamente mejorable”. El infinit és l’infinit, no? Cadascú davant la seva conciencia. M’agrada l’esbós que has fet, potser jo també en faré un altre i algú més ens seguirà…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s